Diari d'un professor a NY: serà un recull de les meves observacions, pensaments i emocions de una aventura que m'ha portat a New York a fer de professor. Diari d'un professor a NY: será una colección de mis observaciones, pensamientos y emociones de una aventura que me ha llevado a New York a trabajar como profesor. Diari d'un professor a NY: will be a collection of observations, thaugts and emotions of an adventure that brought me to New York to work as a teacher.

Sunday, August 22, 2004

Two weeks in NY

Out of respect for the people that doesn't speak Catalan, neither Spanish I'm going to write part of my diary in English.

I arrived to NY fifteen days ago. I slept in a Hotel/Residence for students in Brooklyn, NYC Department of Education NYCDOE paid for it. Today I moved to Harlem, I’m staying for 5/7 days in the studio of a girl from Catalunya which is out of the city, she did a sublet to a couple from Badalona (my future flat mates).

Housing here is in a way easy but sometimes really difficult. I mean, there’s lots of web pages, ad everywhere to find a place. But it soooo expensive and sometimes you are offered rooms or apartments in really bad conditions. No light, dirt, holes on the walls etc.

We decided to share an apartment and find one that fits our expectations it’s a two bedroom one, two bathrooms and a nice living room, lots of light, the kitchen is fully equipped and brand new. In fact we were told to move in there the 26th of August but it seems it will be a bit later because they are finish it…. Seriously. It’s just 8 min walking from Central Park. I really wanted to be near it. It’s also just 8 stops from my school. So it’s well placed. Maybe it’s a bit expensive but I think we’ll manage.

Sometimes on the train (here we call train what in Europe is called underground or subway (el metro)) I just open the NY Lonely Planet guide I have and read a bit, then I decide to go to a place. Many times are not touristy spots just shops or markets. I walk randomly, alone many times ( I’m alone here but I don’t feel alone*) in NY everything can happen. All kind of business you can imagine: spa for dogs, bar for cats I promise it (another day I’ll give you the address). After going to a bikes shop I was walking around the east Village. I saw a place which was funny decorated, firstly I thought it was another bikes shop because there were many wheels, painted in many colors. I guy invited me to go in. I went, it was an Art Gallery, many people in silence looking all of them to the artist who was like performing with a cutter and kind of cello tape, this colored one you use to repair things home (cinta aislante) he was drawing lines with it… everybody was staring at it, some of them drinking, some others just watching. The place wasn’t so big, the other pieces they had, some were actually so beautiful. Strange honestly but nice. Getting in to those galleries is something everybody have to do when coming to NY because you never know what you’ll see inside.

Few days ago on the way back to the residence I saw some umbrellas opened, it wasn’t raining, Some of them had written papers on it. They were “advertising” an special tour. A tour going to visit some buildings of companies that make big business thanks to the wars. The program consisted in going one after the other in front of the buildings that host some companies. We stood there and read a bit of information of the company whistled a bit a that was it. Policemen came with us organized a bit the protester in our walk and the other pedestrian. The tourist guide even thanked them at the end of the action. We were just like 60 people. But I liked it because I talked to some people there and they explained me that in the city there a bit of social movement, they explained me who they are: http://www.m27coalition.org
Here in NY there’s lot of people against Bush agenda. Next week, George Bush and the Republicans are coming to visit. There are many actions and anti-republican convention events planed and also a big demonstration. One of the more active organizations is http://www.notinourname.net/index.html . It’s nice to confirm that here in the US not everybody thinks like the president Bush… but I would like to know much more about them because I don’t know if they are against of the war, if they are against of the actual globalization and which daily actions they have and how they work. If I go to one demonstration I will take care, in fact I just have a visa and if something happends my adventure finishes. I don’t want that. Daddy, mummy don’t worry. I’ll go and I’ll take care. If you see something violent on the tv ( it’s what they will show…) Don’t think maybe he is there… you better think it’s quite improbable he is there.

Soon I have to talk about the sentence: NY the city that never sleeps…. (it’s definitely true!) and also about an interesting old man (86 year old) I met the other; Jacob BenLevi.

I'm happy, here I'm myself.

Sunday, August 15, 2004

Final de la formación.

Como detalle a la gente que puede leer esto y que no entiende perfectamente catalán y si castellano escribiré parte de mi diario en en este segundo idioma. (No está de más comentar que el castellano-hablante que se precie, con un pequeño esfuerzo puede entender el catalán y que verá algunas palabras son distintas, las va a detectar, a lo mejor a descubrir y así enriquecer su vagaje cultural)

6 dias ya en Nueva York. He venido a hacer de profesor, probablemente de Matemáticas. Participo en un programa que se llama profesores visitantes, que es un acuerdo entre el Ministerio de Educación y Cultura (o Ciencia) de España y varios estados de los Estados Unidos.

Durante 5 dias (de lunes a viernes) hemos hecho, los doscientos profesores que estamos aquí una formación para que nos enteremos de los que es dar clase aquí.
Profes de todo el mundo mayoritariamente de Filipinas y Canadá pero también están representados: Austria, Eslovaquia, Hungria, Nueva Zelanda, Puerto Rico y algun otro más.

Algunas sesiones plenarias y después algunos talleres o cursillos de formación en grupos más reducidos.
Los grupos de trabajo formados en total por unos 35 participantes.

Destacan las siguientes particularidades:

-los canadienses participan muchísimo... de hecho son los que mejor lo tienen para participar por cuestiones de idioma y por que la proximidad física también implica que comparten muchos rasgos culturales. Trabajan en grupo de forma parecida, siempre levantan la mano para comentar cosas (a veces cansan un poco) salen a exponer lo que el grupo a comentado y se expresan en parte como los americanos....*

-El tema del "Tupper": (léase "taper") recipiente de plástico para guardar preferentemente comida. Mira, yo entiendo que la gente tenga hambre y que un curso que dura 7-8 horas puede interferir en el horario marcado por tus hábitos alimenticios... pero a las 10 de la mañana va un tio abre un "Tupper" lleno de macarrones con su salsita de tomate como mínimo (no pude apreciar, debido a la distancia que me separaba de él, si los nombrados macarrones tenían alguno otro condimento) se los empieza a comer, con un tenedor, tranquilo, relajado, tirado para atrás... con toda la pachorra.... vamos.... termina, saca un segundo "Tupper" y da buena cuenta de un bonito y generoso racimo de uvas... la formadora? pués nada tan tranquila... ni se immuta... y la compañera de al lado a lo mejor por envidia o pq el olor del a comida del vecino hizo que le entrara hambre.... empezó su degustación personal. Yo pensaba: ¿pero y este tio, que cojones... vaya farra se está pegando el muy cabrón... y después vas tu a tus alumnos y les dices que en classe no se come... ¿no?)
Al comentarlo con algunos de mis compañeros españoles me dijeron que esto es super normal en una Universidad Americana... no se, ya lo averiguaré.

-MEC? Ministerio Educación y... ¿Cultura? No, es Ciencia... (lo acabo de buscar en su web; internet)... IES-Instituto Enseñanza Secundaria. el CAP-Certificado de Aptitud Pedagógica... Algunas si pero... PA, KCE, BC, NCLB... esta gente esta todo el dia, todo el dia, lo aseguro hablando en siglas... me cuesta, a veces, seguirles cuando hablan, segun que persona no me entero... pues si empiza la frase diciendo que KCE is really important because it helps students... cuando acaba la frase que yo no he seguido... aún estoy pensando que debe ser esto de KCE (Kind Consistance y... pues tampoco me acuerdo creo que era Enthusiasm...) (Cariño, constancia, Entusiasmo...) Creo que es debido a que esta todo teorizado y en forma de protocolos. Como hay tantas teorias, sobre educación, programas de desarrollo... y se habla tanto de ellos/as una manera de ahorrar tiempo son las malditas siglas...

Aclaro:

BC-Brittish Columbia un estado de Canadá. Dijeron: Si en BC hay un programa de la universidad que...
NCLB - No Child Left Behind.... (más menos...ningún chico/a dejado atrás) un programa de hace 2 años para intentar subsanar el fracaso escolar.

Comento que yo puse un punto de humor a todo esto y en una presentación que hice de mi grupo de trabajo donde hablamos de diferentes aspectos de la lectura... en un tema que era (Darse cuenta de los fonemas: hablaba sobre la diferencia entre fonemas y letras y como dos letras pueden dar a un fonema único en inglés etc etc...) pués yo les dije que hibamos a hablar de Phonemes Awereness que de ahora en adelante sería para todos nosotros PA!! que era esto y aquello y que bla bla bla y después aclaré que yo cuando ellos sueltan una tras otra siglas no me entero...

Sigo muy contento, animado ayer fui a mi primera Job Fair. Un encuentro entre directores de instituto y profes que buscan trabajo... ya lo comentaré en el futuro... fue bien tengo dos ofertas de trabajo en firme, me lo tengo que pensar.

Fuimos al Instituto Cervantes y de regreso a casa, 5 del grupo atravesamos el puente de Brooklyn a pie... es muy bonito y la vista espectacular... estoy en NY, aún no me lo creo... la gente, los coches, el trabajo que hago y que voy a hacer... lo vivo intensamente y me siento feliz. Estoy aquí pq un día decidí que quería vivir fuera de Catalunya, que me gusta viajar, me gusta mucho, pero que prefiero vivir intensamente la experiencia de entrar en una cultura diferente (vaya si lo es esta)... lo más fácil era quedarse en casa con las oposiciones sacadas y ir tirando pero yo, sólo yo, decidí que quiero vivir, no sólo existir. Una forma que tengo para vivir es esta, lo elegí yo, esto lo tengo muy claro ahora y debo recordarlo cuando NY, debido a mi trabajo, se vuelva un sitio hostil. Soy feliz. Tengo mis retos y mis ilusiones por tanto: Hasta la Victoria Siempre!

Q.

P.D. Debo comentar esta última frase en otro momento así como: lo de comer en la calle y medioambiente, fingerprints.


Wednesday, August 11, 2004

Primers dies. Xerrades, banks tot en un ambient gelid...

Tercera nit ja a una residencia de NY. Concretament Brooklyn.
Es un lloc forca senzill, l'acaben de pintar, als passadisos estan bruts de restes de pintura, les aixetes de la dutxa no funcionen massa be per no malbaratar l'aigua hi he posat el tap a la dutxa i en un dia he recollit un terc (un tercio) de la banyera, llavors i he tirat aigua calenta (surt bullint quasi be) i m'he banyat. Compto que l'aguia que jo he tirat es una menys que la que gastaria dutxant-me. A banda d'aquests temes superflus... hi ha les comoditats d'una ciutat moderna com a la que estic: TV, telefon (el telf l'he comprat jo, hi ha la linia i les trucades a NYC son gratuites), internet (si tens un portatil) i aire acondicionat... Estic sol a l'habitacio, cosa que no els hi passa als altres companys del programa: 'Profesores Visitantes' que es el que m'ha portat a New York.

Soc a New York!! em costa de creure, i em costara uns dies adonar-me'n... em passa sempre que faig un viatge llarg, trigo uns dies a adonar-me que soc lluny de casa. Les coses normalment, en els viatges que he fet, son iguals que a casa. La gent viu en cases o edificis, van a treballar, hi ha alguns turistes, mengen(aqui molt, rapid i malament)et. etc., les coses son, doncs molt semblants, pero estas a l'altre punta del mon... i de fet n'hi ha realment algunes que si son diferents.

La meva a vida aqui fins al moment es resumeix molt facilment: de la residencia al Marriot i del Marriot a la residencia. El Marriot es un Hotel de la cadena... Marriot, 4 estrelles i tambe a Brooklyn. Alli assisteixo a un intens periode de formacio que reben els 200 profes visitant que estem aqui.

Som de diversos paisos la majoria son de Canada i de les Filipines. Tambe n'hi ha de Austria, Espanya, Slovakia, Hungria, Alemanya i potser algun mes que no conec.

Fa fred. Bastant fred crec que uns 17-18 graus i potser si estas prop de la sortida de l'aire del aparell de aire acondicionat estas a 16. Dic que fa fred per que on jo em passo la major part del dia o hi vas amb pantalo llarg, jersei a sobre de la camisa o agafes una calipandria. Tothom excepte els Canadencs i els mateixos nord-americans se'n queixa.

Aquest es un pais de contrastos. A fora estas a uns 27-28 o mes graus si es mig dia i estas al sol. Llavors arribes a un edifici, botiga o algunes cases particulars i el canvi de temperatura es brutal. Es, em sembla un escandol i crec que va ser el que va provocar el famos BlackOut (apagada general de llum) l'any passat. Son unes condicions perfectes per costipart-te, per tenir mal de coll o per tenir el nas i la gola ressecs tot el dia.

L'Oriol, el marit de la Lucia una de les professores que tambe ha vingut de Catalunya, treballa ja a NY des de fa un temps, va estudiar aqui i s'hi va quedar. Sap forca coses de la ciutat i explica, com no, anecdotes surrealistes. Al despatx de la Universitat on treballa ell te una petita calefaccio als peus a l'estiu, el xicot tambe te fred i modificar un parell de graus la temperatura sembla ser que es impossible. Paradoxalment, a l'hivern, que passa? doncs que a dins els edificis fa calor.... llavors van amb maniga curta.


Em dona la sensacio que m'estic enrollant massa en coses superflues...

Intentare fer observacions i comentaris pero he d'anar mes de cara al gra.

La formacio:

O en grup gran (els 200) en un auditori amb una megafonia perfecte i forca comode o en grups de 35-45 en el mateix auditori pero amb unes divisions de l'auditori que es fan en un tres i no res.

Xerrades i mes aviat discursets de gent que ens parla de:

social security number (l'has de tenir fins hi tot per anar al WC)

health care (cobertura medica)

banks. No t'ho perdis. Tenim 15 dies en una residencia pero no ens paguen el menjar. Doncs el primer dia si que hi havia esmorzar. Esponsoritzat pel CityBank. Que va tenir el privilegi de poder ser els segons a xerrar despres de Peter Ianiello. Ens van fer alguna reflexio sobre els consumisme, sobre que vol dir tenir credit en un bank (cosa que no es gens, gens facil), sobre com funcionen els xecs...
Els amics del Citybank, despres de convidar-nos, de dir-nos que ens obren un compte sense tenir Social Security number han montat la paradeta al costat de la sala on estem i no paren, literalment no paren de dir-te si ja tens el compte amb ells, si has omplert el paper, que te'n recordis, que ho has de fer... estan en 2 taules entre les que has de passar per entrar a la sala, hi ha uns 5-6 homes negres la majoria amb un tratjo i van "a fondo".... Jo encara no ho he fet, omplir el paperet dels collons... pero ja els hi dic que si per que avui m'ho han demanat 6 o 7 vegades i te'ls treus de sobre facilment. Dema venen 3 bancs mes.... uns ens paguen altra vegada l'esmorzar (Gracies nois, we really apreciate it...)

M'ha sorpres molt que en aquestes xerrades els ponents fan moltes bromes. Van xerrant quasi sense moure's (poca comunicacio no verbal) pero van llencant ironies, conyetes, algunes forca simpatiques la veritat.

El dia el comenca Peter Ianiello sempre que es un dels capos del NYCDOE (New York City Department of Education) doncs el tio va acabar la sessio rifant vals de 10USD de botigues, packs sencers del equip de beisbol etc etc

Cada vegada que es presenta algu o s'acaba una xerrada o taller s'aplaudeix.

Estic content, molt content d'estar aqui. Se que sera dur a l'institut, ens ho han dit mil vegades, mil vegades.... que no te res a veure amb el que heu fet, que els nanos no saben comportar-se, que no hi ha molts problemes.... molts etc etc
pero que m'ho passare molt be en altres moments i se que ho tirare endavant. Com he tirat endavant altres coses en moments dificils.


Vull comentar millor el tema: esmorzar al carrer, i mediambient, finger prints...