Diari d'un professor a NY: serà un recull de les meves observacions, pensaments i emocions de una aventura que m'ha portat a New York a fer de professor. Diari d'un professor a NY: será una colección de mis observaciones, pensamientos y emociones de una aventura que me ha llevado a New York a trabajar como profesor. Diari d'un professor a NY: will be a collection of observations, thaugts and emotions of an adventure that brought me to New York to work as a teacher.

Monday, July 30, 2007

Denver-San Francisco

Aprofitant el bon calendari que té la feina de professor, vaig optar per dedicar els 15 dies de vacances del Spring Break (vacances de primavera), del meu tercer any a New York, per seguir coneixent els Estats Units d’Amèrica.



Alguns amics que he fet aquí diuen que els Estats Units comencen a partir del Hudson, que aquest riu és quelcom més que la frontera natural que separa aquesta gran ciutat del continent. Per a mi, hi ha molts indicadors que fan pensar que la ciutat de NY és molt diferent de la resta del país. Per exemple: el percentatge de gent obesa; molt més baix comparat amb la mitjana dels EUA, els mitjans de transport utilitzats; poca gent es desplaça en cotxe a NY i a nivell polític; el baixíssim recolzament que té en Bush, només va aconseguir un 23% dels vots de la ciutat en les eleccions presidencials del 2004.

Els Estats Units tenen una superficie gairebé igual a la d’Europa però la meitat de població. Uns 300 mil·lions d’habitants, un 80% dels quals viu a menys de 200 kilómetres de les costes del Atlàntic o del Pacífic, cosa que deixa el centre del país mig desert i fa molt díficil desplaçar-se sense cotxe, les distancies són molt grans i el transport públic dins les ciutats, que són molt extenses, és inexistent o precari.

Junt amb uns amics de Manresa vaig fer un viatge en cotxe. Vam anar de Denver, capital del estat de Colorado, més o menys al mig del país, fins a San Francisco, California.

Vam fer una mica més de 3.000 km que ens van portar a visitar parcs nacionals com el Grand Canyon que seria un marc incomparable per fer una classe de geologia.



El Grand Canyon és tan gran com tota la provincia de Tarragona, magnitud que no varem poder apreciar fins a fer un viatge en helicopter i saber que el riu aumenta la fondaria del canyó 10 centímetres cada 50 anys i que és tant alt que, un pedra en caiguda lliure desde la vertical del riu trigaria 45 segons en tocar l’aigua.

També visitarem el Sequoia National Park on hi ha els arbres més grans del món, arbres que tenen més de 2.000 anys d’edat i que des dels anys 60 es beneficien periódicament, d’una serie d’incendis controlats que afavoreixen el seu creixement dins un ecosistema on, les sequoies, son unes gegants amb una soca de fins a 7 metres de diàmetre i que arriben a tenir alçades de més de 100 metres, en uns boscos densos que exemplifiquen perfectament alló de que els arbres no et deixen veure el bosc.

Abans d’arribar a San Francisco vam descobrir, quasi per casualitat, Carmel, poble de la costa del pacífic que pel paisatge i pel tipus de edificacions em va recordar la nostra Costa Brava i fa uns anys tenia per alcalde en Clint Eastwood, l’actor i director de cinema amb un salari simbólic de 250 dollars al mes.

San Francisco va ser el final del viatge, una ciutat que coneguda per l’inclinació de molts dels seus carrers i que té edificis i ponts construits a prova de terratremols que són relativament freqüents degut als moviments sísmics provocats per la falla de San Andrés que passa just per sota de la ciutat.

Després de gaudir de la natura i reposar forces per continuar la meva tasca de professor, vaig tornar en avió a NY i en una hora i mitja em vaig adonar de lo relatives que són les distancies quan sobrevolava Denver, lloc des d’on haviem marxat feia 10 dies.