Diari d'un professor a NY: serà un recull de les meves observacions, pensaments i emocions de una aventura que m'ha portat a New York a fer de professor. Diari d'un professor a NY: será una colección de mis observaciones, pensamientos y emociones de una aventura que me ha llevado a New York a trabajar como profesor. Diari d'un professor a NY: will be a collection of observations, thaugts and emotions of an adventure that brought me to New York to work as a teacher.

Saturday, January 29, 2005

Aixo es vida!

Llevar-te a les 10 del matí després d'haver estat fins a les 4 del matí, xerrant, amb una noia argentina guapíssima i molt interessant tota ella. Esmorzar. Posar una mica de música: Peter Gabriel primer i després, Madama Butterfly, una ópera de Puccini, que vull anar coneixent per que el dia 10 vaig al Metropolitant Opera House a veure-la. Anar al Park (Central Park?) a còrrer) avui no fa gaire fred pel que és NY al hivern (-1 centígrads) i fa sol. Córrer 55min. ben abrigat i gaudint de les vistes del Park ple de neu.

Arribar al meu apartament, anar una estona, 20 min. al gimnàs que hi ha a la planta baixa del nostre edifici. Fer alguns exercicis i estiraments.

Rebre una trucada d'una amiga amb qui em cito per a la nit per celebrar un aniversari amb tots el profes espanyols d'aquest any.

Dutxar-me. Sortir de la dutxa amb un barnús que em vaig comprar aquesta setmana. Rebre una altra trucada, ara de la noia argentina amb qui he quedat per anar al Metropolitan Museum. No pagarem els 15 dollars, només és un donatiu suggerit. Pagarem 1 o 2 dollars cadascú, és un museu públic i nacional, ja s'ho pagaran ells...

Menjo una mica, bé.

Els U2 toquen les cançons que més m'agraden. La seva música inunda tot el pis i junt amb les endorfines que he segregat en anar a còrrer* generen un ambient que em fa pensar: això és vida!

Q.

*enforfines = hormones del plaer, segregades especialment quan fem un esforç aeròbic. Aquell, no violent ni agressiu, en el que el cos només necessita oxigen per alimentar d'energia els músculs. Si l'esforç és anaèrobic (no aeròbic) el dia després tenim agulletes. Les sensacions plaents que tenim després de anar a còrrer (a no molta velocitat), després de caminar, després de passejar amb bici són degudes a les endorfines.