Diari d'un professor a NY: serà un recull de les meves observacions, pensaments i emocions de una aventura que m'ha portat a New York a fer de professor. Diari d'un professor a NY: será una colección de mis observaciones, pensamientos y emociones de una aventura que me ha llevado a New York a trabajar como profesor. Diari d'un professor a NY: will be a collection of observations, thaugts and emotions of an adventure that brought me to New York to work as a teacher.

Saturday, October 15, 2005

Els "panosos"

New York, 13C. Nit ennuvolada.

Panosos... així podriem anomenar els pantalons de pana.

Sempre positiu, jo, trobo que, que comenci a fer fred té de bo que puc tornar a utilitzar els pantalons de pana.... els "panosos"

Brilla el Sol.

New York, 19C. Brilla el Sol.

Una semana y dos dias más tarde... cuando yo, una de las personas más positivas de Manhattan en estos momentos, empezaba a pensar que el sol no volvería a brillar nunca más, cuando después de 4 dias enteros de lluvia sin parar, y cuando parte de tu atuendo es ya un paraguas hoy a las 11.23 el sol a vuelto a brillar en Manhattan.

Thursday, October 13, 2005

Lesionat...

New York. 16C. Plou, plou, plou...

Des que he arribat aquest any NY, he fet esport molt regularment. Uns 3 o 4 dies a la setmana còrrer al Central Park. De manera progressiva, al principi 20-25 minuts i ara uns 50-55.

Fa una setmana vaig començar a anar en bici a treballar ja que trigo només 25 minuts (15menys que en bus) i també faig esport. Crec que degut a no fer estiraments correctament un parell de dies m'he lesionat. La cuixa dreta, a la part posterior concretament em va fer una mica de mal un dia en anar a còrrer. És muscular el meu mal. Em molesta més que doldrem.... ja fa una setmana que no puc anar a còrrer. Em sembla com si fos un mes... em toca els nassos, afecta al meu humor...

L'exercici físic fet regularment es converteix en una addicció...

Tinc ganes, ja, de posar'me les bambes. Els pantalons curts i una samarreta llarga ara pq ha canviat el temps i sortir.... pel carrer 102 direcció central park.... i trotar.... tranquilament... accelerar una mica... mantenir el ritme... veure com el meu cos harmonicament i relaxada va avançant.. sentir i escoltar el meu trotar...pam, pam, pam, pam.... els batecs del cor, i la ment alliberada.... pensar, gaudir del park... dels silencis enmig de la gran urbs que Manhattan... pam, pam, pam...