Primers dies. Xerrades, banks tot en un ambient gelid...

Tercera nit ja a una residencia de NY. Concretament Brooklyn.
Es un lloc forca senzill, l'acaben de pintar, als passadisos estan bruts de restes de pintura, les aixetes de la dutxa no funcionen massa be per no malbaratar l'aigua hi he posat el tap a la dutxa i en un dia he recollit un terc (un tercio) de la banyera, llavors i he tirat aigua calenta (surt bullint quasi be) i m'he banyat. Compto que l'aguia que jo he tirat es una menys que la que gastaria dutxant-me. A banda d'aquests temes superflus... hi ha les comoditats d'una ciutat moderna com a la que estic: TV, telefon (el telf l'he comprat jo, hi ha la linia i les trucades a NYC son gratuites), internet (si tens un portatil) i aire acondicionat... Estic sol a l'habitacio, cosa que no els hi passa als altres companys del programa: 'Profesores Visitantes' que es el que m'ha portat a New York.

Soc a New York!! em costa de creure, i em costara uns dies adonar-me'n... em passa sempre que faig un viatge llarg, trigo uns dies a adonar-me que soc lluny de casa. Les coses normalment, en els viatges que he fet, son iguals que a casa. La gent viu en cases o edificis, van a treballar, hi ha alguns turistes, mengen(aqui molt, rapid i malament)et. etc., les coses son, doncs molt semblants, pero estas a l'altre punta del mon... i de fet n'hi ha realment algunes que si son diferents.

La meva a vida aqui fins al moment es resumeix molt facilment: de la residencia al Marriot i del Marriot a la residencia. El Marriot es un Hotel de la cadena... Marriot, 4 estrelles i tambe a Brooklyn. Alli assisteixo a un intens periode de formacio que reben els 200 profes visitant que estem aqui.

Som de diversos paisos la majoria son de Canada i de les Filipines. Tambe n'hi ha de Austria, Espanya, Slovakia, Hungria, Alemanya i potser algun mes que no conec.

Fa fred. Bastant fred crec que uns 17-18 graus i potser si estas prop de la sortida de l'aire del aparell de aire acondicionat estas a 16. Dic que fa fred per que on jo em passo la major part del dia o hi vas amb pantalo llarg, jersei a sobre de la camisa o agafes una calipandria. Tothom excepte els Canadencs i els mateixos nord-americans se'n queixa.

Aquest es un pais de contrastos. A fora estas a uns 27-28 o mes graus si es mig dia i estas al sol. Llavors arribes a un edifici, botiga o algunes cases particulars i el canvi de temperatura es brutal. Es, em sembla un escandol i crec que va ser el que va provocar el famos BlackOut (apagada general de llum) l'any passat. Son unes condicions perfectes per costipart-te, per tenir mal de coll o per tenir el nas i la gola ressecs tot el dia.

L'Oriol, el marit de la Lucia una de les professores que tambe ha vingut de Catalunya, treballa ja a NY des de fa un temps, va estudiar aqui i s'hi va quedar. Sap forca coses de la ciutat i explica, com no, anecdotes surrealistes. Al despatx de la Universitat on treballa ell te una petita calefaccio als peus a l'estiu, el xicot tambe te fred i modificar un parell de graus la temperatura sembla ser que es impossible. Paradoxalment, a l'hivern, que passa? doncs que a dins els edificis fa calor.... llavors van amb maniga curta.


Em dona la sensacio que m'estic enrollant massa en coses superflues...

Intentare fer observacions i comentaris pero he d'anar mes de cara al gra.

La formacio:

O en grup gran (els 200) en un auditori amb una megafonia perfecte i forca comode o en grups de 35-45 en el mateix auditori pero amb unes divisions de l'auditori que es fan en un tres i no res.

Xerrades i mes aviat discursets de gent que ens parla de:

social security number (l'has de tenir fins hi tot per anar al WC)

health care (cobertura medica)

banks. No t'ho perdis. Tenim 15 dies en una residencia pero no ens paguen el menjar. Doncs el primer dia si que hi havia esmorzar. Esponsoritzat pel CityBank. Que va tenir el privilegi de poder ser els segons a xerrar despres de Peter Ianiello. Ens van fer alguna reflexio sobre els consumisme, sobre que vol dir tenir credit en un bank (cosa que no es gens, gens facil), sobre com funcionen els xecs...
Els amics del Citybank, despres de convidar-nos, de dir-nos que ens obren un compte sense tenir Social Security number han montat la paradeta al costat de la sala on estem i no paren, literalment no paren de dir-te si ja tens el compte amb ells, si has omplert el paper, que te'n recordis, que ho has de fer... estan en 2 taules entre les que has de passar per entrar a la sala, hi ha uns 5-6 homes negres la majoria amb un tratjo i van "a fondo".... Jo encara no ho he fet, omplir el paperet dels collons... pero ja els hi dic que si per que avui m'ho han demanat 6 o 7 vegades i te'ls treus de sobre facilment. Dema venen 3 bancs mes.... uns ens paguen altra vegada l'esmorzar (Gracies nois, we really apreciate it...)

M'ha sorpres molt que en aquestes xerrades els ponents fan moltes bromes. Van xerrant quasi sense moure's (poca comunicacio no verbal) pero van llencant ironies, conyetes, algunes forca simpatiques la veritat.

El dia el comenca Peter Ianiello sempre que es un dels capos del NYCDOE (New York City Department of Education) doncs el tio va acabar la sessio rifant vals de 10USD de botigues, packs sencers del equip de beisbol etc etc

Cada vegada que es presenta algu o s'acaba una xerrada o taller s'aplaudeix.

Estic content, molt content d'estar aqui. Se que sera dur a l'institut, ens ho han dit mil vegades, mil vegades.... que no te res a veure amb el que heu fet, que els nanos no saben comportar-se, que no hi ha molts problemes.... molts etc etc
pero que m'ho passare molt be en altres moments i se que ho tirare endavant. Com he tirat endavant altres coses en moments dificils.


Vull comentar millor el tema: esmorzar al carrer, i mediambient, finger prints...