Comiat i Felicitació

El que menys m'agrada quan algú important, algú que estimo, marxa del enlloc on hem estat és veure els espais que hem compartit buits. L'Anna (la meva germana mitjana) i el Jordi (el seu company) ja han marxat. Els he anat a acompanyar fins a la meitat del seu recorregut. Han fet l'últim tram sols amb un tren que et deixa al aeroport, amb ells he fet la part amb metro. Han estat 17 dies aquí... Ens ho hem passat molt bé. De fet, fa 4 anys que no visc amb l'Anna. Vam viure junts a casa dels pares i llavors uns anys a Barcelona. Ara ha vingut aquí amb qui, el dia 16 d'abril del 2005 serà el seu marit i hem rigut, hem compartit pis i a estones habitació com quan erem més petits, han cuinat, mirat la tele americana que jo mai miro, organitzat la casa, fet rentadores i tantes altres coses. Ara en tornar a casa, m'he passat una parada del bus... estava ensimismat en els meus pensaments... he baixat del bus al carrer 106, he caminat 4 minuts fins arribar al carrer 102, on visc. Venia i pensava: estic trist. Ara estaré sol... Moltes vegades he estat sol, moltes moltes hores a la meva vida. No obstant quasi mai em sento sol, estic bastant bé sol. En pensar estaré sol crec que volia dir em sentiré sol que és el que és més fotut. Si, en aquest cas actual, la sensació de buidor, de que les xerrades, les brometes, el compartir el dia al institut amb algú realment molt proper a tu ja no es donarà em fa estar una mica trist. Automàticament, realment ha estat al cap de dos o tres segons, he pensat no, sol no estaré...

Tinc una parella de companys de pis meravellosos. És una de les millors coses que m'ha passat aquí a NY. Sens dubte. hi vaig pensar molt abans de venir a NY en on, com i amb qui viuria. La meva opció de localització no tenia dubte, Manhattan i prop del Central Park ho tenia clarissim. El Central Park (aixó que vaig a dir ara és molt fort però cert) passarà a ser per mi com Montserrat. Un dia clarificaré que vull dir i què és Montserrat per mi.
No tenia tant clar el fet de com i amb qui viure. Sol era una opció, pensava que ja era hora de viure sol, no obstant aquí viure és molt car, sol ho és encara més.... no trobes res a la zona on jo volia viure per sota de 1000 dollars que sigui habitable. A més si vius sols divideixes cada despesa entre u.... és a dir ho pagues tot tu.... per tant el telf, la tele (sino no veus res), internet etc etc... que probablment els necessites més que mai si estàs sol, acaben sent una despesa important.

Conviure amb qui? jo pensava millor amb gent que no parlés ni català ni castellà. Així milloraria més el meu anglès i tindria l'experiència de viure amb gent probablement d'una altra cultura.....

Vaig veure uns quants pisos vaig mirar bé, vaig provar de buscar amb qui compartir que tingués els requisits idiomàtics demanats.... i vaig dir saps .què.... no pot ser.

Vaig saber d'uns apartaments nous que feien al carrer 102, que estaven estrenant, dos habitacions... una mica cars peró nous , ben localitazat s i prop del institut (25 min porta porta) vaig pensar amb qui compartir, una parella pq la divisió de les despeses no serà entre dos.... i ja veurem que fem amb el lloguer. Vaig triar els que veia millor, els vaig trucar i al cap de unes 20 hores ja estavem signant el contracte amb la immobiliaria.... (cal que expliqui alguns detalls d'això també)

El David i la Montse. Els meus companys de pis. Company és una paraula que no m'agrada utilitzar gratuitament . Company, és un cognom. (Tino Serra Company per exemple) ve de fer-se companyia, de fer-se costat, d'estar junts, de compartir. Compartir però no les despeses de pis i el sostre... amb els meus companys de pis comparteixo les meves experiéncies, el meu dia a dia. Taula quasi cada vespre. Riure. Algun moment trist. Hem anat alguna festeta junts, A sopar alguna vegada. Ens agrada rebre als nostres amics i familia al nostre (dels tres) apartament. La Montse treballa de professora a Harlem, està força contenta del lloc i dels grups que té. El David és el nostre suport. Ell ha vingut conscient que treballaria sense guanyar diners, és un crack. you have a problem? just talk to him... ell t'ho arregla. És instal.lador d'electricitat, aires acondicionats nosaltres ja tenim una xarxa informàtica a casa amb tres ordinadors i una impressora, tele per cable al menjador, un super equip de música Kenwood que van comprar per 10 dollars pq no li anava el CD ja funciona a ple rendiment... en fi. És el cap de cuina i manteniment del nostre apartament, cosa que m' alleugereix bastant d'aquestes feines i ara per ara em va molt bé.

La Montse....al igual que al David fa només dos mesos que la conec i sembla que faci molt més. Les coses son fàcils. no cal parlar i comentar, fer horaris i pactes .... ho faig jo, he trobat tal cosa, mira aixó ens pot anar bé al insti.... pots fer tal cosa....
Realment amb una mica d'actitud les coses són tan fàcils i realment crec que la convivència no és fàcil en general, peró amb ells si.

Tenen empatia, la facultat de comprendre les emocions i els sentiments d'altres persones a través de, en part identificar-se amb l'altre. I ja em coneixen... em deixen xerrar a estones... saben que jo a vegades simplement he de xerrar, que em donin un punt de vista, una opinió.... i moltes vegades jo faig el que tenia previst, no ens enganyem... però algunes altres canvio el meu parer.

Amb ells la paraula companys té sentit de debò, pren cos, s'ajusta a ells.

Avui van a sopar junts, avui la Montse fa anys, i el David li ha fet un regal. Felicitats Montse, per molts anys. A vegades a entro a casa i tot estar la música apagada detecto que en l'ambient está sonant.... Love is in the air... everywhere I see around.... Love is in the air... every sight and every sound.... Esteu allà ....

Estic molt content de viure amb vosaltres dos.

El teu company de pis.

Q.