Banana Kelly High School.

moltes coses per dir... fa bastants dies que no escric el meu diari.

M'han passat moltes coses que m'agradaria haver anat escrivint pq em fa por no recordar-les totes.
Però la veritat és que he anat una mica de corcoll. Com? sino treballes encara, no?
Instal·lar-se és tota una aventura i en un apartament que no té mobles i sense cotxe encara més.

Si, ja tinc apartament. De fet si començo pel principi caldria dir que que tinc institut.
Es diu, atenció, Banana Kelly High School.... si les bromes sobre Banana, Quil·li, la Banana de Quil·li... són múltiples entre els meus companys. No obstant cal dir que jo tinc institut i que sóc l'únic del grup de 13 que va venir d'Espanya que té institut... Podriem dir que ells no van tenir tanta sort...

El sistema de colocació és certament caótic. No té res a veure amb el que pugui haver-hi a Catalunya. Aquí funciona al estil "job fair" (fira de treball, també coneguda entre nosaltres com la feria del ganado.) Els "principals" (directors d'institut) citats pel NYCDOE NYC Dept. of Education van a un hotel de 4 estrelles i en una de les sales de conferencies, amb capacitat per 400 persones, s'instal·len cadires i taules per fer entrevistes. Hi ha un cartellet on diu el nom del institut i els professors que els falten. Vas cap allà et presentes seus en una cadira i literalment t'has de vendre.... Cal anar amb compte pq si et compromets has begut oli. La teva paraula o fins hi tot expressions com "I am interested in" són indicatives de cert compromís ells/es (principals) no s'estan de res. Si no els interesses et despatxen amb un minut. Si el cole està bé et fan moltes preguntes, et posen a prova, realment saben el que volen ho busquen. Si els interesses volen que signis ja. Això no s'ha de fer mai. Hi ha llocs molt dolents, aquí a New York, amb molta violencia, on els profes estan totalment desarmats i tenen molts problemes ambels alumnes, de fet molta gent m'ha dit: "lo de las pel·lículas es verdad: los detectores de armas, las peleas, las navajas..." Instituts immensos amb 4.000-5.000 alumnes amb 80-100 professors i el "principal" que t'havia promés l'oro i el moro passa de tu com de la merda....

Com va anar la meva job fair?
realment era una mini job fair, només 21 principals. Cal dir que penso fermament que l'informació és poder, com a mínim poder de decisió. Jo hi vaig anar bastant informat del que allà hi hauria i de que anava la cosa. Les idees més importants eren: hi ha pocs principals per que la majoria apuren fins al final les vacances i tot i que el NYCDOE els hagi informat per que vagin a la job fair les vacances en un pais on la gent ha de treballar tant són sagrades. A partir del 5--7 de Setembre hi haurà més fires i una molt gran on hi haurà moltes escoles. Així doncs: 1.Passés el que passés no signar amb cap escola, sota cap concepte. 2.tant si m'interessen com si no demanar molta info de les escoles. 3. si alguna m'interessa demanar per anar a veure-la. 4.fer tantes entrevistes com sigui possible si més no com a entrenament per les altres job faires....

Altres coses importants per posar en context la job fair:

Aquí a NY tenim un assessor del MEC, en Victor Oroval. Un home valencià d'uns 50 anys força peculiar (una de cada 50 paraules que diu es o en llatí o és alguna paraula totalment desconeguda pels profes que estem aquí... vegetarià... que no utilitza ascensors ni escales mecàniques si va sol o amb poca gent...) peculiriaritats a part crec que fa la seva feina molt bé i que treballa molt per nosaltres. Ell ens deia que no agafessim res que ja hi hauria temps que ara només venien les escoles dolentes etc etc. Molt companys espanyols van anar allà a veure-les venir. A mig gas.... "Yo no voy a pillar nada...." "ya tendremos tiempo..." "las escuelas que vienen ahora són una mierda..." Un punt molt important per mi és que una setmana més tard de la fira ens feien fora del hotel... i llavors calia anar a dormir a un altre lloc.... si no tens institut millor no buscar res definitiu... per tant si em podia col·locar ja podia buscar allotjament definitiu. Només uns 40 profes dels 200 que hem arribat estavem citats. La majoria eren de les Filipines i de Puerto Rico. Jo sabia que parlant anglés em donen mil voltes però també sé que hi ha altres coses on no em donen ni un volta....per què vaig recordar que jo sóc, per part de pare, la tercera generació d'una familia de professors i per part de mare la tercera generació d'una familia de venedors.... i aquí t'havies d'anar vendre com a professor...
Així doncs que vaig arribar allà amb uns pantalons negres de mudar (de traje), amb una camisa llisa de color verd, amb una corbata a joc que en Segundo (un company d'Asturies em va deixar).

New York i crec que en generals els Estats Units són un lloc molt competitiu jo vaig arribar convençut de que havia de donar el millor de mateix, que havia d'anar a sac, de cara a barraca. I com diu la mare: "amb el roc a la faixa". "Això és una job fair em vaig dir ets a NY, és el que has vingut a fer, no tinguis por i intenta disfrutar de la situació"

5 entrevistes en una hora i mitja, 4 ofertes de treball. Em vaig quedar amb Banana Kelly High School, al Bronx... Com van ser les entrevistes, i com vaig decidir anar al Bronx, amb tot el que comporta. Si els Filipinos són uns pelacanyes etc etc... ho escriuré més tard ara me´n vaig, el Central Park m'espera, són les 17.44 i aniré a estrenar la meva nova bici.

Q.