Els tres primers dies

Ja he fet els meus primers dies de classe. Queden 177 dies lectius per acabar el curs. La veritat no és que ja tingui ganes de que s'acabi, però una altra de les curiositats és que a NY l'any acadèmic dura 180 dies, Si al hivern fa mal temps i es para la circulació per culpa de la neu, el curs acabarà tants dies més tard com dies no s'hagi fet classe. Una vegada més programació estructuració.

Arribo al Institut una hora abans de començar. Vull tenir-ho tot preparat. Com serà? com seran? serà un infern?

Vaig a signar al full de personal. Ens saludem amb els altres profes, tots anem força mudats, alguns companys (tots som força joves) van amb corbata. Jo vaig arregladet. Pantalons de pinces i una camisa de color verd, la mateixa que duia el dia que vaig fer la entrevista.

He pensat mil mil.lions de vegades en aquest dia, en aquest moment. Ahir em va costar molt adormir-me. Estava força nerviós. Hi he pensat moltes vegades, he llegit documents del anomenat Classroom management (com portar una classe). Sembla ser que cal ser molt estricte, molt disciplinat, molt ordenat. He pensat que caldrà que actui. No sóc tant seriós, més aviat al contrari.

Organitzo, escric a la pissarra (una recomanació rebuda desde moltes bandes: no perdis mai de vista els teus alumnes, no els hi donis mai l'esquena)
They are coming, they are coming..... (ja venen, ja venen) crida algú. A NY els instituts tendien a ser molt grans. 2.000, 3.000 alumnes. Han pensat que una manera de solucionar els molts problemes que tenen al sistema educatiu és fer institut més petits. Però com es fa? on el poses un institut nou? molt fàcil: el meu institut, concretament, és a la tercera planta d'un institut antic i a la primera n'hi ha un altre. Directives, horaris, organització i filosofies diferents.

Estic assentat a la cadira de la taula del professor un noi de metre setanta treu el cap per la porta i diu: How are you doing Sir? (que fa senyor?) passa de llarg, ha estat el meu primer contacte amb els meus futurs alumnes. Em dic, ha arribat el moment, ho faràs bé, si estàs aquí no és de rebot, has passat varies proves abans d'arribar. Intenta disfrutar de la situació, realment és un moment molt especial, l'has de viure intensament i recordar-lo. Endavant.

Entren. Good morning. Good morning, how are you doing? Seuen, seuen on els sembla. Estic dret. Negres, hispanos la majoria, algun blanc, cap asiàtic (quina llàstima tothom diu que són els millors, els més callats i treballadors)
Només són 10. Sóc professor d'un seminari. El que vol dir que una hora al dia faré tutoria amb aquest grup reduït, quelcom més que fa el meu centre un de força recomanat. Els he de donar el seu horari i presentar-me. Ho faig, ells diuen els seus noms i els dóno una serie d'indicacions per començar el curs. Només tinc uns 10 min per fer-ho llavors ells van a les seves classes i jo segueixo a la meva als Estats Units d'América (EUA) moltes vegades els professors tenen la seva propia aula. Sino ets el que s'anomena un traveller teacher (professor viatger) i només els passa a els mals professors o als novells.

Ara ja arriben els meus, seran uns 24. Un número reduït també si mirem la mitja de la ciutat que és de 30 i que pot arribar fins a 34. Negres, hispanos altre cop.

Van arribant, els saludo a mesura que entren i els dic cordialment però seriosa: Take a sit. Seieu.

La pissarra està plena de les coses que els he de dir, qui sóc i amb les indicacions del que han de fer.

Seguiré un altre dia explicant en primera persona i present el que va passar fa dos dies. Només dir que vaig repetir 3 vegades el mateix rotllo i a l'última classe vaig començar a fer classe per què tots els alumnes del últim periode ja els havia tingut.

Per postres va venir la meva mentor teacher a veure com feia la classe...

A NY i en general a EUA ningú vol ser professor, hi ha un plà especial d'acollida per als nous professors i si l'institut funciona bé tens un professor que t'ajuda. La meva mentor teacher és la Rose Jeffrey una donassa negra com el carbó, de 1.80 i un lleuger sobrepescom de 65 anys professora de mates retirada. Hem estat (els altres dos profes de mates, també debutants, i jo) treballant amb ella. Doncs per si no tenia prous emocions... ella mirant la meva primera classe. Va anar bé.

Estic content de com ha anat tot. I més content encara per què he fet tres dies de classe i tenim un pont de 4 dies.... A NY hi ha bastants jueus tenen molts diners i molt influència no només en política i sino que els hi demanin als palestins..... demà dijous i divendres es celebra una festa. És a dir he treballat 3 dies i faig 4 dies de festa. Llàstima que només serà aquesta setmana....

Sigui com sigui ho aprofitaré al màxim, me'n vaig a Boston, a 4 hores de NY amb bus i viu una noia argentina que conec l'altre dia em vaig assabentar que està aquí als EUA i em vaig convidar a anar a casa seva. Fa un mes i 10 dies que sóc a NY no he sortit. En tinc bastantes ganes.