Reaccions

Fa una setmana ens van dir que hi hauria una super inspecció al institut, Que venia la plana major de la Regió (el sistema educatiu a NY está descentralitzat en 10 regions, per un sistema educatiu 1,2 millions d'alumnes) Van a unes certes aules dels coles i fan una repasada a fons. S'hi estan una estona i miren mil coses. Com treballes, com treballen els alumnes, com tens l'aula organitzada, les taules, les parets... et demanen mil coses a les parets. Informació de la feina dels alumnes, murals que hagis o hagin fet, com els avalues, els standards requerits per el dept d'educació de NY... que tinguis unes rutines establertes, com fas participar als alumnes, com portes la classe. La cosa era prou seria pq convoquessin a tots els profes a una formació el dissabte passat de 9 a 15.... especialment respecte a la "decoració" de l'aula, jo no hi vaig anar, em van dir que no passarien per la meva aula.

Avui a les 15.40, m'han dit: I'm sorry to say that they are going to get in your class....

Per un moment he pensat que era broma pero la profe negra de Georgia, amb un dels culs més grans de tot NY i rodalies, que m'ha avisat no feia cara de fer broma...

He tingut, per dir-ho clarament una tarda, una mica asqueroseta... mil coses que no sabia, que ningú m'havia dit clarament, que de fet van comentar al curs, doncs bé, en principi ho he tirat endavant però demà durant una classe i mitja espero la visita de 4 persones, que miraran amb lupa el que el profe que parla amb un accent raro diu i fa.

Estic content de la meva reacció, ahir només vaig dormir 4.30 hores. Vaig anar al cine*, vaig pujar des del carrer 12 fins al 85 a peu, vaig parar a mirar una mica el partit del Yankees de NY que jugaven contra els Red Sox de Boston (és com un barça-madrid però jugant a beisbol al millor de 7 partits, van començar guanyant els tres primers partits els Yankees i els Sox n'han guanyat 4 de seguits... l'últim ahir) tothom i totdon estava als bars, jo tb. Vaig arribar tard a casa i havia de corregir unes coses, doncs com un campió m'he llevat a les 5.45 per fer-ho tot. I he anat al insti amb la feina feta (que no fa destorb).

*Als qui em coneixeu i us vaig donar la tabarra amb la pel.li "Antes del Amanecer" Before sunrise (noi dels USA que coneix una noia de Paris en un tren i passen la tarda-nit junts a Viena...) tb us recomano molt la segona part Before Sunset (potser li diran Antes del Atardecer o antes de que anochezca) ara sabreu si es retroven o no... Tenia por de sortir decepcionat, em va agradar molt. Sóc un romàntic de la vida no ho oblidem...

Comentar que els meus companys tenen les aules molt millor que la meva... jo tot plegat m'entero de com ho has de tenir i de quines son les coses típiques aquí, quan jo he marxat a ls 6.45 pm ells encara hi eren i alguns es quedaven a una visita de pares que començava a les 19.30. En serio, que aquests americans treballen molt, molt.

Estava una mica cansadet a les 15.39 però mira, ves per on amb un moment m'ha passat... en sec he vist que o em posava les piles o havia begut oli...

Demà pot ser un gran dia, com diu Joan Manel Serrat. Jo puc triar entre estar acollonit per quan entrin i estiguin a la meva aula, pensar i menjar-me la bola: " que diran?, que pensaran?, veuran que no parlo bé, que no entenc als alumnes a vegades... etc. etc." o puc triar pensar: " ho faré bé, no tant bé com pugui, no... ho faré bé, ho tindré preparat, he de seguir amb la meva dinàmica. Valent, segur, convençut, amb energia, amb ganes, transmetre el meu entusiasme a aquests nanos que cada dia em coneixen més i que alguns em comencen a donar mostres de afecte. Jo lliurement però conscient, trio i m'esforço en i per la segona opció.

Els meus alumnes que veuen que els hi foto canya però crec que també veuen que progressen que tenen les coses més ordenades i aprenen poc a poc algunes coses de mates i de la vida. Aquests nois que m'ensenyen paraules en anglés i m'ensenyen com es piquen i encaixen les mans quan es saluden i llavors em saluden a mi igual i a vegades em diuen: " no la facis amb tothom aquesta salutació només la fem amb la gent de la meva "gang" (colla). Aquestes relacions, per mi, una mostra d'acceptació. No sóc el seu amic, no ho vull ser, ni ho he de ser. Simplement crec que he de ser en certa manera proper per poder tenir millors resultats i gaudir també de la meva feina.

Cada vegada sóc més jo mateix al institut. No puc, simplement no puc estar sempre seriós sempre amb cara de gos. jo no sóc així, si que sóc una mica actor a vegades, però no sempre. És difícil aconseguir aquesta barreja de ser estricte i cordial, sec, seriós però carinyós a la vegada, carinyós... afectuós... (tenen tantes manques d'afecte alguns dels meus alumnes, tantes...)

A.R. segueix entrant la primera, saludant alegrement Hey Mr. Quil.li!! R.C. m'ensenya paraules, jo li faig algunes bromes amb les paraules que aprenc. J.J. definitivament ja no escolta el CD mai, m'ensenya a encaixar la mà com ho fan els de la seva colla. Tots tres han millorat el seu rendiment a classe. Estic content.

Hasta la Victoria Siempre.

Q.