Diari d'un professor a NY: serà un recull de les meves observacions, pensaments i emocions de una aventura que m'ha portat a New York a fer de professor. Diari d'un professor a NY: será una colección de mis observaciones, pensamientos y emociones de una aventura que me ha llevado a New York a trabajar como profesor. Diari d'un professor a NY: will be a collection of observations, thaugts and emotions of an adventure that brought me to New York to work as a teacher.

Tuesday, February 15, 2005

Enyorança

Al Abril es casen l'Anna (la meva germana) i el Jordi serà quan torni a casa...

Estic bé a NY, a vegades realment molt molt bé... per la meva feina (que alguna vegada em porta alguna maldecap), per les activitats extra laborals que tinc, NBA, música, teatre, esport.... No obstant sento una certa enyorança que últimament s´ha accentuat... ja fa més de 6 mesos que sóc aquí.... ja vull tornar encara que sigui uns dies, una estona. Vull anar en bici per Barcelona, vull veure Monsterrat, caminar per allà i rossegar una branca de romaní, i quedar-me encantat en les figures que sempre descobreixes a Monsterrat, vull veure el Barça en un bar que no sigui a Manhattan.... Algun dia he escoltat Catalunya Radio i és llavors quan tinc tant clar d’on sóc, què m’agrada i on pertanyo... He recordat que moltes vegades en aterrar al Prat m'emociono, encara que hagi estat fora només uns dies. He pensat que és possible que al Abril, quan arribi, plori.... Fa molt temps que no ploro, i plorar, de tant en tant va bé.

Vull estar fisicament amb els meus amics, veure els pares una altra vegada i compartir, amb ells, les meves peripecies... I veure la Tina, i l’Estany, i parlar amb ella de les seves opos (de les que m’he autoanomenat tutor) i l’Isaac, caminar amb ell per Manresa sense anar enlloc més que al final d’una conversa que sempre ens fa aprendre quelcom.... i passar per l’institut del any passat i confirmar que els meus alumnes segueixen allà fent de les seves... Vull estar a casa i que alguns dels que em coneixen bé confirmin que cada vegada tinc menys pèl, que m’ha caigut molt cabell del cap i m’han “caigut” molt poques de les idees que tenia en venir aquí. Que segueixo peti qui peti amb els meus projectes, sempre en el fons... penso:

Hasta la Victoria Siempre.

6 Comments:

Anonymous Anonymous said...

Tenies tota la raó del món !L'Antic
Teatre és un lloc molt bonic .Un petit refugi pels qui comencem a estar saturats de tanta Barcelona
"fashion" i artificial.
Teacher! El temps corre i vola, i sense adonar-te´n ,el mes d'abril
t'estirarà ben fort les orelles i
tindràs ben a propet tot el que enyores.

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!

T.

1:57 PM

 
Anonymous Anonymous said...

Tenies tota la raó del món !L'Antic
Teatre és un lloc molt bonic .Un petit refugi pels qui comencem a estar saturats de tanta Barcelona
"fashion" i artificial.
Teacher! El temps corre i vola, i sense adonar-te´n ,el mes d'abril
t'estirarà ben fort les orelles i
tindràs ben a propet tot el que enyores.

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!

T.

1:58 PM

 
Anonymous Anonymous said...

Ei quil·li, d'aqui no res tindras una petita representació de barcelonins fent de guiris per NYC!! i q per catalunya res no a canviat,tot segueix com ho vas deixar i en canvi tu portaras una experiencia increible!!
molt peton i molts anims!!!
petons,cris i catur

2:23 PM

 
Anonymous Anonymous said...

Quili....encontraste la palabra que encierra ese conjunto de sensaciones que uno vive cuando se encuentra lejos de donde es....

Añoranza....vivo hace casi ocho meses en BCN y me encuentro bien...

Aunque es inevitable sentir por momentos esto....

Creo que te entiendo.... a veces sueño...con momentos...con lugares, con palabras, con costumbres....

Este es solo un tiempo...

Como no la pongan....la brincamos!

Titohtatzinozque!

4:07 PM

 
Anonymous Anonymous said...

Quili....encontraste la palabra que encierra ese conjunto de sensaciones que uno vive cuando se encuentra lejos de donde es....

Añoranza....vivo hace casi ocho meses en BCN y me encuentro bien...

Aunque es inevitable sentir por momentos esto....

Creo que te entiendo.... a veces sueño...con momentos...con lugares, con palabras, con costumbres....

Este es solo un tiempo...

Como nos la pongan....la brincamos!

Titohtatzinozque!

4:19 PM

 
Anonymous Anonymous said...

hola!!! tengo una duda que me corroe...te escribi el otro dia a tu correo, pero te dejo aqui un mensaje por si miras esta pagina mas amenudo, soy la Gisela (from Viladecans... ese lindo pueblo con lleno de jovenes...) y estoy ahora mismo en una guardia con tus alumnos del año pasado, no me estan viendo, pero me han preguntado mucho por ti, y me pidieron la direccion de tu pagina, donde escribes todos estos pensamientos y vivencias, q tengo q decirtelo....es acojonante!!! desde luego poca gente ve la vida como tu, y ojala que fueran todos/as asi....en serio, sobre todo en la educacion!! bueno no me lio....ya te lo escribire bien, solo quiero que me des tu permiso para que tus ex-alumnos del estany puedan leer lo que minuciosamente escribes, un beso!!!
Gisela

6:55 AM

 

Post a Comment

<< Home